El temple apareix documentat per primera vegada l'any 1058. Va ser la seu d'un priorat fins al segle XV. En el segle XVII va ser modificada, afegint una capella en el costat sud i modificant l'estructura de dues fornícules.

En el segle XVIII es va construir una masia al seu costat, que va ser la residència  de Francesc de Paula Rius i Taulet, alcalde de Barcelona. Això fa que sigui una propietat privada i per tant no es pot visitar el seu interior. Des de fa uns anys l'ajuntament d'Olèrdola està cercant acords amb els propietaris per tal de restaurar l'interior del temple i fer-lo visitable.

Té planta circular, coberta per una cúpula semiesfèrica. A l'est s'obre un absis semicircular, més baix que la nau i precedit d'un ampli tram presbiterial. No té cap finestra que permeti l'entrada de llum natural.

Al mur sud podem veure una obertura, que hom creu que es tractava de la porta original, però que fou traslladada cap a l'oest en construir una capella poligonal en aquest sector.

La nova porta té un arc de mig punt adovellat, amb una ferramenta d'inspiració romànica.

Cap al nord trobem una altra porta que comunica directament amb la casa. Entre aquestes tres obertures trobem unes fornícules, que originàriament havien tingut planta semicircular.

En l'absis també trobem unes fornícules excavades dins del mur. Es disposen en dos grups de tres en els sectors més propers al presbiteri i una central, que podrien ser de factura posterior.

L’any 1954 es van descobrir en el seu interior unes pintures murals, que estaven tapades per un arrebossat modern. És tracta de l'element més interessant de l'edifici i des de l'any 2007 s'estan restaurant.

Es tracta d'unes pintures realitzades entre els segles XI i XII amb un estil molt primitiu, tot i que té dos estils ben diferenciats. Per una banda trobem diferents escenes on es representa la Salvació, l’Adoració de la Verge i el Nen i el Judici Final i per l'altra banda trobem motius ornamentals amb sanefes i elements geomètrics.

En la part central de l'arc que permet l'accés al presbiteri trobem la imatge de Crist beneint, dins d'un cercle.

A l'esquerra de l'arc trobem una escena amb diversos personatges, el significat de la qual es desconeix. Si que sembla de millor interpretació la del costat dret on es podria haver representat l'expulsió del Paradís. Per sobre de totes dues escenes, veiem algunes sanefes i altres decoracions geomètriques.

En la fornícula situada al costat de l'antiga porta d'accés, podem veure un escena formada per un personatge que posa les mans sobre un plat, que hi ha damunt unes estovalles de quadres blaus i blancs. A l'intradós de l'arc veiem un ésser monstruós alat i amb cua de color blau. Amb les seves urpes agafa fortament a un home nu. També veiem un altre ésser blavós, que subjecta dos homes de cap per avall.

Si seguim el nostre recorregut pel temple en sentit horari, ens trobem amb l'espai que hi ha entre aquesta fornícula i la següent, ara convertida en porta d'accés. En aquest sector veiem quatre grans personatges. El més gran assenyala amb la mà els altres tres. Aquests van vestits amb túnica blanca i creuen les seves mans damunt del pit.

En l'arc de la fornícula que serveix d'accés al temple, veiem a un personatge vestit amb túnica blanca flanquejat per dos homes de grans dimensions. A la banda esquerra veiem un home barbut i nimbat, que li posa la mà al davant, mentre que el del costat esquerre només conserva el seu gran rostre. En la part interior de la fornícula, tot i que mutilades per l'obertura de la porta, trobem un grup de personatges.

A la darrera fornícula, modificada en construir la porta que comunica amb la masia, està representada una imatge de la Maiestas Mariae, amb el Nen assegut a la falda i en actitud de beneir. Als laterals de la fornícula trobem dues parelles de figures humanes, que pel que sembla estan adorant a la Verge i a l'Infant. En la part interior de l'arc hi ha un ésser alat, que sosté dos encensers.

Sobre la fornícula veiem a tres figures molt erosionades, el que dificulta moltíssim la seva identificació. Per sort s'han conservat les inscripcions on es llegeix IHS (Jesús) i IOHS (Joan). Així doncs tenim a Jesús, a Joan a la seva esquerra i a la dreta un personatge sense nimbe, al que Jesús li dóna de menjar. Algunes fonts han identificat aquesta escena amb el Sant Sopar i a Judes com el personatge sense nimbe.

Tot sembla apuntar que l'argument principal de les pintures del temple és el del Judici Final, un tema força atípic en la iconografia catalana. El seu estil denota que es van realitzar en dos períodes diferents: les que trobem en les fornícules i en els murs laterals correspondrien al segle XI, mentre que les situades en un nivell superior arran de la cúpula correspondrien a finals del segle XI i principis del XII.