Església esmentada per primer cop en 1028. Vint anys més tard aconsegueix el grau de parròquia i fou donada pel bisbe Guislabert a la canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona. Fou tornada a consagrar l'any 1122 pel bisbe de Barcelona Oleguer. En 1536 es va començar a plantejar la necessitat de construir un nou temple, però mantenint el temple romànic. En 1792, amb el nou temple construït perpendicularment a la nau romànica, aquesta es transforma en una capella  y en dependències parroquials.

Degut a aquestes modificacions, l'estructura romànica ha quedat força malmesa. L'església estava formada per una sola nau rectangular, coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral, que està prop de l'absis. Es creu que existien dos més, on posteriorment es van alçar els murs que van compartimentar el temple. La nau està acabada en un absis semicircular, decorat externament amb parelles d'arcs cecs i lesenes llombardes, que arrenquen d'un alt podi. L'absis és la part més primitiva del temple (S. XI), mentre que la nau es va edificar un segle més tard.

El campanar de torre es troba adossat al mur nord, prop del presbiteri. Té planta quadrada. En el pis superior s'obren unes grans finestres, sobre les que començava la coberta piramidal, tapada per un pis afegit posteriorment.

La porta d'accés al temple és moderna, tot i que està situada en el mateix lloc on hi havia la romànica.

En el Museu Diocesà de Barcelona es conserven fragments de pintures murals corresponents a l'absis i a una part del mur sud, datades a mitjans del segle XII. En elles es representa a Maria amb el Nen a la seva falda presidint la volta de l'absis. Just a sota es representen algunes escenes de la infància de Jesús. També s'ha conservat una imatge de Sant Esteve de l'arc triomfal.

Pel que fa a les pintures del mur sud només s'ha conservat l'escena de Jesús davant Pilat, corresponent al cicle de la Passió de Crist. En la volta de la nau es conserven algunes escenes de l'Apocalipsi, Crist dins una màndorla i envoltat pel tetramorf, dels que només s'han conservat Sant Lluc i Sant Joan.