Església documentada per primera vegada en l'any 937, quan ja figura com a parroquial amb el nom de Sant Sadurní de les Planeses. A mitjans del segle XII apareix com a sufragània de Sant Llorenç del Munt, tot i que aquesta condició només es va mantenir fins aproximadament l'any 1330. A partir d'aquell moment va recuperar la condició de parròquia, tot i que va mantenir una certa dependència amb el monestir.

Els terratrèmols del segle XV van fer que s'esfondrés part del campanar, que va ser reconstruït ràpidament però d'una manera bastant barroera.

Les reformes van continuar durant el segle XVIII, quan es van construir dues capelles i la rectoria. També es va redecorar l'interior de l'església en estil barroc.

En 1960 es va realitzar una campanya de restauració, en que es va enderrocar una de les capelles i la sagristia. Malauradament la reforma no va afectar al campanar, que encara presenta un estrany aspecte degut a la reconstrucció que s'hi va fer.

L'església, de finals del segle XI, està formada per una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular. Aquest està decorat amb quinze arcs cecs, separats en grups de cinc per lesenes. En la part central s'obre una finestra de mig punt i de doble esqueixada.

Aquesta decoració llombarda a base d'arcs cecs es repeteix en alguns sectors del mur nord i en el de migjorn.

L'interior de l'absis estava decorat amb pintures murals, que actualment es conserven en el Museu Episcopal de Vic. Van ser descobertes l'any 1915 i estan datades en la segona meitat del segle XII. Estan realitzades pel taller del mestre d'Osomort, autor també de les pintures de Sant Joan de Bellcaire d'Empordà i les de Sant Martí del Brull. Malauradament, en 1936 es va cremar el retaule barroc que hi  havia just al davant i per tant el foc va malmetre les pintures, alterant-ne les seves tonalitats.

Les imatges de la volta gairebé han desaparegut totalment, conservant-se només els peus de la Mare de Déu, que estava envoltada pel Tetramorf, del que només es conserven les potes del lleó, que representa a Sant Marc i les del bou de Sant Lluc.

En el registre que hi ha just a sota trobem a dotze personatges vestits amb túnica, que representen als apòstols. Alguns han perdut el cap.

En la part inferior es van representar escenes del Gènesi com la creació d'Adam, Adam a l'entrada al Paradís, l'avís de no menjar la fruita prohibida i el moment de cometre el pecat original. Hi havia una cinquena escena, on es representava l'expulsió del Paradís, de la que només queda la imatge de Déu que indicava la sortida.

Com és habitual, el registre més baix estava decorada amb cortinatges.

La torre de campanar s'alça sobre els peus de la nau, en el sector més occidental. Té planta quadrada i tres nivells de finestres. Algunes d'elles estan parcialment cegades o mutil·lades.

En el primer nivell trobem una finestra geminada en cadascun dels murs, per sobre de la qual hi ha un fris de dents de serra, a excepció del mur de llevant, on hi ha una espitllera.

En el segon nivell s'obre una finestra geminada en els murs nord i sud. En el mur oest hi ha dues finestres quadrades i en el est tres espitlleres.

El darrer pis correspon bàsicament a la reconstrucció del segle XV i té una finestra quadrada en cada mur.