Antiga parròquia rural situada a la Vallis Carcera o vall reclosa. Va ser construïda com a sufragània de Sant Esteve de la Garriga. La primera notícia d'aquest temple data de l'any 966, quan el comte Miró va unir el temple de la Garriga a la catedral barcelonina. En 1139 aquests temples van passar a dependre del monestir de Santa Maria de l'Estany.  Malgrat aquesta dependència, el temple desenvolupava tasques parroquials fins que entre els anys 1845 i 1849 aquestes es van traslladar al nou temple de Sant Rafael, construïda en el nucli del Figaró.

L'església tenia una sola nau, a la que en el segle XVII se li va afegir una altra en el costat sud i una capella lateral en el costat nord. Les restes romàniques més importants es concentren en el mur oest i en la capçalera.

La nau està coberta amb una volta apuntada, fruit d'una reedificació i es troba rematada a l'est amb un absis semicircular. Aquest és llis i també ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles.

En l'absis es troben dues finestres de doble esqueixada i de factura romànica, mig amagades per l'arrebossat posterior.

L'altra finestra romànica es troba en el mur oest . En aquest cas es tracta d'una finestra geminada, sense mainell.

En 1679 es va reformar el temple, moment en que es va construir la nova porta d'accés i el campanar que hi ha sobre la façana oest.