Els orígens d'aquesta capella van lligats a la "història cristiana" del castell de Castellet, del qual n'era l'església. El temple apareix documentat per primera vegada l'any 1106, quan Ramon Berenguer III la va cedir a Santa Maria de Solsona, tot i que no està clara la veracitat d'aquest document. Si que està reflexada, sense cap mena de dubte, la filiació amb la canònica solsonina en un document de 1151.  

L'edifici ha estat molt transformat i resta parcialment ocult per construccions posteriors. Està format per una sola nau rectangular, coberta amb una volta de canó reforçada per arcs torals. La capçalera està formada per un absis semicircular, precedit d'un curt tram presbiterial. 

La porta s'obre en el mur oest, formada per un arc de mig punt fet amb grans dovelles. Encara es conserven alguns dels elements llombards amb que estava decorada la façana, com les franges verticals.

En el segle XII es va afegir un porxo, cobert amb una volta apuntada, i amb dos arcs de mig punt en el mur sud i un en el mur nord.

Corona l'atri una bella creu circumscrita esculpida en pedra.

Procedents de l'atri d'aquesta església, es conserven en el Museu Lapidari de Vilafranca del Penedès, dos capitells de marbre, que formaven part d'un sepulcre. Aquests estan tallats amb la tècnica del trepant i representen motius vegetals i una àguila amb les ales desplegades.

Adossat al mur nord trobem un campanar de cadireta, amb quatre ulls, distribuïts en dos nivells.