No és fins l'any 1185 que trobem la primera notícia documentada d'aquest temple. Gairebé un segle més tard, en 1246, va passar a dependre del monestir de Sant Salvador de Breda.

A mitjans del segle XVIII es reforma considerablement el temple, afegint capelles laterals i augmentant l'alçada de la nau. Aquestes obres es van acabar l'any 1744, tal i com apareix en la portalada.

El temple, tot i les modificacions, manté l'estructura de l'edifici romànic del segle XI. Té una sola nau, coberta amb una volta de canó i acabada a l'est amb un absis semicircular.

L'absis està decorat externament segons l'estil llombard amb arcs cecs i lesenes. En la seva part central i en el costat sud s'obren dues finestres de mig punt i doble esqueixada.

La porta original es trobava en el mur sud, però en construir les capelles laterals va ser necessari traslladar-la fins al mur oest, com ja hem comentat en 1744.

El campanar es troba adossat al mur nord. Té planta quadrada. La part baixa podria ser romànica, si bé la resta de la torre és de factura moderna.

Prop de l'absis trobem una estructura de planta quadrada i amb el mur nord lleugerament corbat per adaptar-se al terreny. Els historiadors creuen que es podria tractar d'un comunidor d'època visigòtica o pre-romànica.

Té dues plantes, la inferior coberta amb una cúpula de base quadrada. L'edifici s'il·lumina gràcies a dues finestres de doble esqueixada i arc apuntat força irregular.

Fins  1968 va tenir capellà propi, que vivia en la rectoria adossada al temple. Des d'aquesta data en té cura el rector de Pineda de Mar i recentment la rectoria s'ha convertit en una casa de colònies.