El lloc de Perafita ja apareix per primera vegada en un document de l'any 909. L'església es documentada en el testament dels senyors de Lluçà de l'any 1074. Formava part del terme del castell de Lluçà, tot i que ben aviat va aconseguir la condició de parròquia independent. No sabem exactament la data en que es produeix aquest fet, però ha de ser abans del 1121, moment en que apareix per primera vegada en un document com a temple parroquial.

Aquest temple va ser reconstruït en el segle XII. Malauradament no ha sobreviscut gairebé res de cap dels dos temples romànics, per què en el segle XVIII s'edifica un nou temple d'estil barroc.

De l'edifici romànic només es conserva el timpà esculpit de la seva portalada. Fins l'any 1986 es trobava encastat en el mur oest del nou temple. Actualment es pot contemplar en l'interior de l'església.

Està format per un bloc de marga, un material que s'erosiona amb facilitat. D'aquí el seu estat de conservació tant dolent.

En la part central hi ha la figura  del Crist en majestat. Està envoltat pels quatre Evangelistes, representats amb els símbols del Tetramorf. En la part superior hi ha el brau alat (sant Lluc) i l'àngel (sant Mateu), que són els dos elements millor conservats. A la part inferior, molt erosionades, hi ha les figures de l'àliga i el lleó (sant Joan i sant Marc).