El lloc de Cànoves ja s'esmenta en un document de l'any 918. L'església de sant Muç no apareix en cap document fins l'any 1077, que se la cita en el testament d'Ermengol Samarell. A partir de finals del segle XVI l'església comença a tenir un cert poder econòmic, que es va reflexar en l'ampliació del temple amb quatre capelles laterals i la construcció d'un retaule major.

El temple actual és del segle XII, si bé molt modificat posteriorment. Està format per una sola nau, coberta amb volta de canó i acabada en un absis semicircular. El primer tram, més proper al mur de ponent, és més estret que la resta del temple.

L'absis és llis i en ell s'obren dues finestres de mig punt i doble esqueixada d'època romànica.

La nau es va sobrealçar i en el nou tram es van obrir finestres en forma d'espitllera. 

Aquest sobrealçament va obligar a reforçar els murs laterals amb gruixuts contraforts.

La resta de dependències, com les capelles laterals, el campanar, la torreta de la façana oest i la sagristia, així com la majoria de finestres són d'èpoques posteriors.