El temple, del segle XI, és un dels més coneguts i singulars d'Andorra gràcies al seu campanar.

Està format per una sola nau de reduïdes dimensions acabada en un absis semicircular, més petit que la nau. Exteriorment està decorat amb arcs cecs.

L'interior de l'absis estava decorat amb pintures murals, que actualment es conserven en el Museu Nacional d'Art de Catalunya, ja que foren arrencades després de la Primera Guerra Mundial per encàrrec de la Junta de Museus de Barcelona.

En la part central trobem la mandorla, en l'interior de la qual es troba la figura solemne de Crist beneint amb la mà dreta i sosté un llibre amb la dreta. Està vestit de forma curiosa, ja que la vestimenta està dividida en tres parts: una que es veu en els punys, de mànigues molt cenyides; una túnica vermella, que es pot observar en el pit, el braç dret i en les cames; i un mantell blau amb les vores ricament ornamentades amb perles i altres motius.

Flanquegen al Pantocràtor les figures del Tetramorf. En el costat dret es veu l'àliga, representació de San Joan i a sota un àngel que porta el símbol del evangelista Marc, el lleó. En el costat esquerre està representat sant Lluc, representat per un brau dins el medalló que sosté un àngel. Al seu damunt caldria esperar trobar la imatge de Sant Mateu, que es representa amb una figura humana, però en el seu lloc es va representar a l'arcàngel Sant Miquel, patró del temple.

En el nivell intermig del tambor absidal trobem diverses imatges d'apòstols. Originàriament estaven acompanyats d'una inscripció en que es podia llegir el seu nom. Amb el pas dels anys aquesta identificació s'ha perdut. També el deteriorament ha fet que les dues primeres figures de l'esquerra estiguin molt malmeses. El tercer personatge ha tingut més sort, però no ens ha arribat la seva inscripció. A continuació trobem a Sant Pere, que reconeixem gràcies a les dues grans claus que porta a les seves mans. A l'altra banda de la finestra absidal trobem a sant Pau, al que identifiquem gràcies a la seva calvície  A continuació està sant Andreu, al que identifiquem gràcies a la seva inscripció.

També està decorat amb pintures l'intradós de l'arc triomfal. En la part central trobem un Agnus Dei, força deteriorat i sostingut per dos àngels. A banda i banda trobem diverses figures de sants i apòstols en bust i nimbats.

En l'interior del temple es pot contemplar una reproducció de les pintures murals.

L'altre element característic de Sant Miquel d'Engolasters és la seva torre de campanar. Està adossada en el mur nord. Té planta quadrada i gairebé divuit metres d'alçada. Va ser construït pel mateix mestre que el de Santa Coloma.

En els tres pisos superiors s'obre una finestra geminada en cadascun dels murs.

Les finestres geminades estan dividides per un bloc monolític de pedra, que fa de fust, sobre el que hi ha una altra pedra en forma de capitell trapezoïdal. Les finestres estan emmarcades entre lesenes cantoneres i un fris de tres arcs cecs.

Sobre les finestres del pis superior trobem un petit cap esculpit, algun dels quals està molt deteriorat.

La porta d'accés es troba en el mur sud. Aquesta porta es va tapiar a principis del segle XX i es va obrir una de nova en el mur oest. Al seu costat es va obrir una finestra que permetia observar l'interior del temple, quan aquest estava tancat. En la darrera restauració es va tornar a obrir la porta del mur sud, formada per un senzill arc de mig punt adovellat, i es va eliminar la del mur oest.