Les primeres notícies escrites que tenim del temple daten de l'any 1006, quan apareix citada com a parròquia. De totes maneres, excavacions arqueològiques han permès identificar un temple d'època paleocristiana, que va precedir al romànic. Aquest edifici està datat entre els segles V i VIII. Estava format per una nau i un absis rectangular. Adossada al mur nord hi havia una cambra de planta quadrada, al costat de la qual hi havia una necròpoli. Entre els segles IX i XI es va alçar un campanar de torre preromànic de planta quadrada.

A finals del segle XI o principis del XII es va començar a edificar un nou temple, ja en estil romànic però es va conservar el campanar. Tenia una sola nau rectangular acabada en un absis semicircular i una absidiola en el costa nord. En el segle XII es construeix un nou campanar sobre la base de l'anterior.

Aquest campanar és l'únic que s'ha conservat del temple romànic, ja que en 1744 es va construir un nou edifici just al davant i se'n van aprofitar les pedres de l'antic temple. Estava adossat al mur nord del temple i té quatre pisos d'alçada, dels quals només tenen obertures els dos superiors. En el pis més alt trobem parelles de finestres geminades en cadascun dels costats, mentre que en la tercera planta s'obre una única finestra de mig punt en cada mur.