És una de les esglésies més petites i documentades més antigament d'Andorra. Apareix citada per primera vegada en un document de l'any 985, quan el prevere Hels la va donar, junt amb l'alou, a Sant Serni de Tavernoles.

Està formada per una petita nau rectangular, capçada a l'est per un absis semicircular. Aquest és posterior al temple i es creu que va substituir a un de quadrat quan els mestres llombards van arribar a terres andorranes.  

La porta es troba en el mur oest. És força rudimentària i està formada per dovelles de pedra calcària.

A mitjans del segle XIX el temple va ser assaltat i incendiat per la nit. No fou fins principis del segle XX que es va refer la teulada i es va sobrealçar uns cinquanta centímetres.