Les primeres notícies que ens han arribat d'aquest temple daten del segle X. L'any 993 el compte Ramon Borrell va vendre l'església a Riculf. En l'any 1047 s'esmenta un altar dedicat a Sant Pere. El temple actual es va començar a bastir en els segles XI i XII, però al llarg dels segles ha patit nombroses modificacions que han alterat l'estructura romànica original.  

L'estructura del temple és bastant complexa. Està formada per tres naus.

La del costat nord es va edificar en el segle XI i correspon en bona part amb una església d'estil llombard. No està clar si conserva la seva capçalera a l'est. Hi ha un debat al voltant si l'estructura actual és la capçalera d'aquesta època o bé es tracta d'una modificació feta al llarg dels segles.

És tracta d'un cos rectangular coronat amb un frontís triangular on hi ha dues finestres de mig punt, extradossades amb unes lloses. Entre les dues hi ha un ull de bou. Si ens mirem aquest tester des de l'exterior, veiem que la finestra situada més al sud està inclinada per captar millor els raigs de llum i que les dues finestres estan més o menys centrades en el mur. 

Però si ens mirem aquest mur des de l'interior veiem que aquesta simetria desapareix i trobem una munió de fàbriques diferents. Per tant, semblaria lògic pensar que hi havia una capçalera com les habituals en el segle XI en l'arquitectura llombarda, és a dir amb un absis semicircular, que en algun moment va ser eliminat i es van aprofitar les pedres de les seves obertures. Sense una excavació arqueològica no tenim la certesa del que va passar i de com era realment la capçalera del temple del segle XI.

El mur nord d'aquesta nau està decorat externament amb tres sèries de dos arcs cecs entre lesenes, molt erosionades. També podem veure la cornisa on es situava la teulada original, sobrealçada en dues ocasions.

La coberta de la nau està dividida per un arc toral. La part més propera a la capçalera té volta de canó, mentre que els peus de la nau estan coberts amb volta apuntada, el que sembla indicar dos moments constructius diferents, probablement per l'ensorrament de la part més occidental.

En el mur oest s'obre l'antiga porta, formada per un senzill arc de mig punt adovellat. Al seu damunt, però descentrada, trobem una finestra de mig punt i doble esqueixada.

En el segle XII es va ampliar el temple amb l'actual nau central.

Està coberta amb una volta apuntada. Novament trobem dos moments constructius diferents, el que ens fa pensar en l'ensorrament de la part occidental de la volta.  La part més propera a la capçalera és de factura més matussera. 

En època gòtica es van suprimir els arcs formers que unien les dues naus per un de sol, de grans dimensions.  

Es conserven parcialment el primer i el darrer dels arcs formers.

La nau està capçada a l'est amb un absis semicircular.

Està decorat externament amb sis arcades, decorades amb un ressalt, que es recolzen de forma alterna en columnes i en mènsules.

En tots dos casos trobem capitells esculpits amb fulles d'acant i els àbacs amb motius geomètrics.

En cadascun dels espais delimitats per les columnes s'obre una finestra, formada per un doble arc de mig punt. La del costat esquerre ha estat reconstruïda, doncs es va adossar la sagristia en aquest sector. 

L'absis té tres fornícules excavades en el mur, on s'allotgen les finestres. Estan emmarcades per tres arcs de mig punt que es recolzen en mènsules. Sobre els arcs trobem una imposta decorada, de la que arrenca la volta de quart d'esfera, que està reforçada per dos nervis.  

Les dues mènsules dels extrems estan decorades amb motius vegetals similars als de l'exterior de l'absis.

L'arc triomfal, que té capitells esculpits amb motius vegetals també com els de l'absis, està precedit per un altre arc de mig punt adovellat. Un tercer arc comunica la nau amb el presbiteri.

Posteriorment es va ampliar el temple amb una tercera nau, al sud.

També es vam alçar les cobertes i es van construir dues torres, una sobre el presbiteri (comunidor) i una de campanar sobre la portalada, en el mur oest. 

La porta d'accés és de finals del segle XII o principis del XIII. Està situada en el mur oest, que va ser modificat en època barroca, quan es va construir la tercera nau, per unificar els diferents moments constructius.

Està emmarcada per un arc de mig punt adovellat, protegit per un guardapols en forma de motllura.

Una arquivolta ressegueix l'intradós d'aquest arc i es recolza en dues columnes amb els capitells bellament esculpits. En el costat esquerre es representa la mort de Sant Martí i al diable intentant emportar-se la seva ànima, mentre dos àngels se l'emporten cap al Cel. Dos personatges eclesiàstics observen l'escena.

En el capitell dret trobem dues escenes més de la vida del sant. En la primera el sant comparteix la seva capa amb un pobre i en la segona el trobem amb vestit pontifical, el bàcul i un llibre

Però l'element més icònic d'aquest temple és sense cap mena de dubte el seu timpà esculpit, on es representa l'Epifania.

Presideix el timpà la imatge de la Mare de Déu, amb l'Infant Jesús a la falda.

Els flanquegen dos àngels turiferaris que porten un encenser. Entre el del costat esquerre i Maria, veiem l'estel que guia als Mags d'Orient.

Aquests estan situats a l'esquerra de Maria.

A la dreta veiem a Sant Josep amb un bastó en forma de T (Tau).

Al seu costat un personatge amb un llibre a la mà, que molt probablement es correspongui amb el benefactor de l'obra.

En les mènsules que sostenen la llinda de la porta, veiem esculpits a dos lleons.

En l'interior del temple es conserva una ara d'altar, que durant molts anys havia estat abandonada prop de la riera i posteriorment es va fer servir en la capella de Sant Antoni.

En el costat dret de la cara superior podem veure una inscripció, que probablement fa referència a la consagració del temple. Hi apareix el nom de Guillem Sendre Geribert, que era sots-diaca i que alguns autors vinculen com el promotor del temple.

El costat frontal està decorat amb un motiu ondulat d'entrellaçats.

L'altar s'alça sobre quatre columnes. Algunes d'elles presenten elements originals d'un altar que hi havia en el temple de Santa Maria de Talamanca.

Junt al presbiteri veiem una antiga pica d'olis on es poden veure dos fusts de columnes.

En un dels murs de la primitiva nau podem veure una antiga ossera, molt deteriorada. En el costat dret hi ha esculpida una creu circumscrita.

A la rectoria es conserva un capitell que es va trobar fa uns anys a la riera. Té les mateixes característiques i decoracions que els de l'absis, però no en sembla faltar cap...  L'únic lloc que veiem lògic seria a la part interior de l'absis, on hi ha dues mènsules llises. Potser en algun moment va haver-hi dues mènsules en forma de capitell com a l'exterior, però en col·locar un retaule al davant es van eliminar...