Província de Barcelona
Sant Julià de Vilatorta
(Sant Julià de Vilatorta, Osona)
41º 55,404'N ; 2º 19,525'E
Església situada dins l'antic terme del castell de Sant Llorenç, substituït més tard
pel de Meda. Des dels seus inicis tingué categoria de parroquial, que
conserva en l’actualitat.
El lloc de Vilatorta és citat l’any 935, quan
Ermengúncia vengué al seu fill Sunyer diversos bens, situats a l’apèndix de
Sant Llorenç, al lloc anomenat Vilatorta, si bé no trobem documentada
l’església de Sant Julià fins l'any 1050, moment en que fou consagrada.
L’edifici romànic original començà a patir ampliacions i modificacions ben
aviat. En el segle XII es va afegir un atri que s'ha conservat fins els
nostres dies.
En aquest pòrtic molt probablement hi havia una portada esculpida.
Des del segle XII i XIII hi ha documentats els altars secundaris consagrats a sant Salvador i santa Maria, els quals es devien allotjar en unes absidioles desaparegudes en el curs de reformes posteriors.
Les reformes més importants es portaren a terme l’any 1592 quan la nau central
fou perforada per dos arcs, un a cada banda per donar pas a les dues naus
laterals afegides. En 1655 el temple patí una nova reforma que afectà a la
façana i al pòrtic, el qual fou incorporat a l’església, en allargar les naus.
Ja en el segle XIX es
procedí a reformar l’interior de temple, amb realçament de la volta de la nau
juntament a la de l’absis, que fou decorat en estil neoclàssic. L’any 1896, es
construí la capella del Santíssim, s’obri un gran arc entre l’església i la
capella.
Així doncs les restes romàniques han anat quedant ocultes per les reformes i
afegits posteriors. Externament només són visibles l'absis, una part del
campanar de torre i fragments d'alguns murs, tots ells molt modificats.
L’absis ha estat sobrealçat i totalment transformat interiorment.
Encara conserva la seva estructura semicircular, decorada externament per un fris d’arcuacions
llombardes, en sèries de tres entre lesenes. En l’interior de només s’aprecia l’estructura romànica en una banqueta dels
fonaments de l’absis.
El campanar, molt transformat, conserva només una part de la decoració de
motius llombards, consistent en frisos d’arcuacions entre bandes laterals i
frisos en dents de serra, mot malmesos.
També es conserven alguns fragments de murs romànics,
així com algunes finestres cegades.
Durant unes obres dutes a terme al temple l’any 1945, foren trobades dues
peces molt interessants. La lipsanoteca i una tapa de fusta que cobria el
reconditori en el qual i havia la lipsanoteca amb les relíquies. Aquest
elements es conserven actualment al Museu episcopal de Vic.
|