Província de Barcelona
Sant Julià de Vilamirosa
(Manlleu, Osona)
41º 59,501'N ; 2º 16,618'E
Les primeres notícies del lloc de Vilamirosa les trobem en l'any 941,
quan Crispí i la seva muller Auriola vengueren a Gaudamir, fill de Sal.la,
fundador de Sant
Benet de Bages, un terreny situat en el comtat d’Osona, al terme de
Roda, en el terme de Vilarmirosa i en el Castellet.
L’església, que desenvolupava funcions de parròquia, apareix documentada a
partir del 1040, quan Sunifred i la seva muller Riquel donaren a Santa Maria
de Ripoll un espai de terra situada a la parròquia de Vilamirosa.
Fins el segle XVI la parròquia va gaudir d'una certa importància, però a
partir de 1561 i degut al creixement de Manlleu, va quedar reduïda a
sufragània depenent de la parròquia de Sant Esteve de Granollers de la
Plana. Va perdre aquesta condició en 1878, passant a ser una simple capella
rural.
L’església estava formada per una sola nau, coberta amb volta de canó, sense arcs torals i capçada a l'est per un absis semicircular.
Exteriorment està decorat amb un fris de d'arcuracions llombardes, agrupades
de tres en tres i separades per lesenes.
En l'absis s'obren tres finestres de doble esqueixada, que il·luminen el
presbiteri.
En el mur sud trobem dues finestres més de la mateixa
tipologia.
La nau va ser molt reformada al llarg dels segles. Una segona nau, es va
afegir en època barroca pel costat de tramuntana. Totes dues naus es
comuniquen mitjançant un gran arc, que substitueix el primitiu mur romànic.
També es va afegir un campanar de torre adossat al mur nord, en l'extrem
nord-oest. Té planta quadrada i un sol nivell de finestres en el darrer pis.
En el mur sud es va afegir una sagristia, que ajuda a mantenir en peu el
temple, ja que arran d'un terratrèmol la nau es va obrir cap a l'exterior.
En
el mur oest s'obre la porta d'accés, que és posterior a la construcció de la
nau. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació.
El 1805 fou oberta una finestra al cor
i s’arrebossà tota la façana. Un segle més tard, en 1917, es va modificar la teulada i foren
emblanquinats els murs per la part exterior i per l’interior. L’any 1982 fou restaurada pel servei
de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, ja que en 1936 va
ser profanada.
|