Una butlla del papa Silvestre II, datada en el 1002, és la primera referència escrita que tenim del terme de Lizano superiore.

Mig segle més tard, en 1059, Ramon Berenguer I i Almodis van cedir el feu comtal que tenien a la parròquia de Sant Julià, a Mir Geribert. Aquesta cessió també es va fer amb la resta de parròquies de la baronia de Montbui. La seva jurisdicció va passar per diverses famílies nobles, fins que en 1384 va retornar a la Corona. Tot i això, no va estar massa temps en poder del rei, doncs en 1408 Ramon de Torrelles, senyor del castell de la Roca va comprar-la. Abans d'acabar el segle, en 1490 va ser el Consell de Cent de Barcelona qui es feu amb la baronia, fins que en 1714 es convertí en batllia reial.

Pel que fa a la parròquia de Sant Julià, Guislabert, vescomte de Barcelona, va donar les esglésies de Lliçà de Munt a la seva filla Arsenda i al seu marit, l'any 1126. Posteriorment, en 1149, el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, va unir l'església amb el monestir de Sant Miquel de Fai, unió que va durar fins l'any 1751, tot i que el monestir havia estat secularitzat en 1507 i unit a l'ardiaconat menor de Girona.

De l'antiga construcció romànica queden pocs vestigis. El temple ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles, que han fet desaparèixer gairebé de forma definitiva l'antiga empremta romànica.

Inicialment, es creu que estava formada per una sola nau de dos trams i capçada a l'est per un absis semicircular. En el segle XV comença la seva transformació amb la construcció de naus laterals.

També van ser molt importants les reformes que es van fer durant el segle XVI, quan s'allarga el temple per ponent, afegint un nou cos. es construeix la torre campanar, la nova portalada, el cor i la pica baptismal.

En 1946 es decideix allargar encara més el temple, en aquest cas per la capçalera. Es destrueix l'absis romànic per a construir-ne un de més gran, però amb elements aprofitats de la construcció anterior. També es suprimeixen els pilars que separaven les naus per columnes més lleugeres i que no dificultessin tant la visió.

De l'antic absis es van conservar dues finestres de grans dimensions. Totes dues estan coronades per un arc de mig punt monolític, que per la part interior està decorat amb un tema de sogra o de cordó.

Aquest tipus de construcció de finestres i de decoració no és gens habitual en el segle XI, quan es solen fer finestres amb arcs adovellats, i ens transporta a una construcció anterior, probablement del segle X. Així doncs cal pensar que aquestes finestres ja van ser reaprofitades d'un temple pre-romànic o visigòtic preexistent i es van col·locar en l'absis romànic del segle XI.