La parròquia de Prullianos apareix per primera vegada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de finals del segle X.

El lloc de Prullans va ser cedit l'any 1061 pel vescomte Bernat de Cerdanya al comte Guifré de Cerdanya , amb motiu dels pactes signats entre tots dos personatges per tal d'acabar amb els litigis que fins al moment havien tingut.

El temple va ser restaurat profundament a la dècada dels setanta del passat segle, eliminant alguns dels elements que havien estat afegits al llarg dels segles i reconstruint alguns dels elements romànics que s'havien perdut, com per exemple la finestra que s'obre en la part superior del frontís.

El temple es va construir aprofitant el flanc de la muntanya,, motiu pel qual el sector nord està parcialment soterrat. Té una sola nau, coberta amb una volta de perfil apuntat, a la que posteriorment se li van afegir dues capelles laterals a mode de creuer, una sagristia i la torre campanar.

L'absis està orientat al sud-est degut a que el temple, com ja hem comentat, es va construir aprofitant els desnivells naturals i els flancs de la muntanya. És de planta semicircular i té una factura més acurada que la resta del temple. En ell s'obren dues finestres de mig punt i de doble esqueixada. Durant la restauració dels anys setanta, es va reconstruir la cornisa que hi ha sota la teulada, que està decorada amb motius en ziga-zaga en forma de dents de serra, tal i com estava esculpida originalment.

En el mur sud, al costat de la capella lateral, es va afegir posteriorment una torre de campanar de planta quadrada. En aquest espai s'obria la porta romànica original. Aquesta es va cegar i es va aprofitar per col·locar-hi la pica baptismal.

La nova porta es va obrir en el mur oest, formada per un senzill arc adovellat.

Coronava aquest mur un campanar de cadireta d'un sol ull, del que només queden en peu les bases dels seus suports.