Les notícies més antigues que ens han arribat d'aquest temple daten de l'any 1025, quan apareix citat en un llistat d'esglésies del bisbat de Vic.  

L'edifici es va construir en el segle XI, tot i que ben aviat va ser reformat. A finals del segle XI o principis del XIII es va alçar un campanar de torre als peus de la nau, per defensar el temple.

Posteriorment, en el segle XVII es va edificar una nau al costat de tramuntana i es va sobrealçar el temple.

Un segle més tard es va construir la sagristia i una capella lateral. Durant la Guerra Civil es van destruir tots els retaules barrocs que conservava el temple.

Inicialment el temple es va construir amb una sola nau acabada en un absis semicircular orientat cap a llevant, que està precedit d'un marcat tram presbiterial. L'absis és la part més antiga del temple. Es troba lleugerament inclinat cap al nord respecte a l'eix de la nau. Està cobert amb una volta de quart de cercle.

Exteriorment està decorat amb una arqueria cega, dividida per lesenes. En cadascun dels tres espais en que es divideix l'absis s'obre una finestra de mig punt de doble esqueixada.

La nau està coberta amb una volta de canó, reforçada amb tres arcs torals, que descansaven en pilars adossats als murs laterals.

En construir la nova nau en el mur de tramuntana, es van suprimir els pilars d'aquest mur, per poder obrir els dos arcs que comuniquen les naus. 

L'entrada es troba en el mur sud, en un dels trams afegits a la nau original. Sobre ella s'obre un ull de bou, de factura posterior. Si que són d'època romànica les dues grans finestres de mig punt i de doble esqueixada que s'obren en aquest mur.

En l'interior del temple es conserva una curiosa pica d'aigua beneita. Els experts no es posen d'acord a l'hora de datar-la. Algunes fonts afirmen que es va esculpir en època romànica, mentre que d'altres creuen que es podria tractar d'una peça molt posterior. 

En el Museu Episcopal de Vic es conserven un parell de peces procedents d'aquest temple. Una d'elles és la part central d'una creu processional, del primer terç del segle XIII. La peça és d'aram daurat i esmalt champlevé. Tot sembla indicar que la Creu tenia una figura de Crist, avui desapareguda.  L'altra peça és una arqueta de fusta de finals del segle XIII. Al llarg dels anys ha patit nombroses modificacions. La més important fou el canvi de funcionalitat. Inicialment va ser concebuda com una arqueta per relíquies, però se li va afegir un peu per convertir-la en un copó. Està decorada amb motius vegetals fets amb pasta de guix, que malauradament estan molt deteriorats.

Si que es conserva en el temple la imatge de la Verge del Cor, una talla d'alabastre policromada del segle XIV.