No trobem referències antigues que ens parlin amb seguretat del lloc d'Iran, tot i tractar-se d'un lloc des d'on es controlaven els accessos a la vall de Boí.

Algunes fonts creuen que era l'antic nucli d'Isirch del que es parla en documents de l'any 1378 i 1381, com una possessió del monestir de Santa Maria de Lavaix. L'església de sant Climent, tampoc apareix documentada en cap escrit antic.

L'església, de petites dimensions,  té una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular.

En la seva part central s'obre una petita finestra d'una sola esqueixada i resaltada exteriorment per un senzill arc llis. Fins fa uns anys estava cegada per la part interior, però en les darreres obres de restauració es va tornar a obrir.

La nau està coberta amb una volta de canó, sense arcs torals, tot i que es conserven dues impostes bisellades on s'havien de recolzar  aquests, però que no es van arribar a construir mai. Als peus de la nau hi ha un cor elevat de factura moderna.

La porta d'accés s'obre en el mur sud. Té forma rectangular, amb grans blocs de pedra en els seus brancals. Al seu damunt hi ha un nínxol, amb un arc de mig punt. Aquest element decoratiu és molt poc freqüent en l'arquitectura catalana alt-medieval, només comparable al de la Mare de Déu de Baldòs, a Montanyana, tot i que aquesta darrera és molt més ornamentada.

El mur oest es corona amb un campanar de cadireta de dos ulls.

En l'interior del temple es conserva una pica baptismal, de molt senzilla factura.

També es interessant veure una talla de fusta del patró del temple Sant Climent, de factura posterior.