Temple consagrat pel bisbe d'Urgell Nantigís l'any 903. La seva construcció va ser propiciada pel prevere Galmido i pels habitants del lloc de Sagàs. Va mantenir una estreta relació amb el monestir de Sant Pere de la Portella, al qual li van vendre o cedir molts bens i propietats durant el segle XI.

El temple actual es va edificar en el segle XI, sobre l'anterior pre-romànic. D'aquest només s'ha conservat una necròpolis localitzada sota l'absis principal. El nou temple es va construir amb planta basilical i tres naus, capçades a l'est amb tres absis semicirculars. L'aspecte actual respon a les accions que es van realitzar en la dècada dels vuitanta del passat segle, en primer lloc pels mateixos veïns de la zona, que van retirar les decoracions de tipus classicista realitzades després de la Guerra Civil i posteriorment per la Generalitat de Catalunya, que va consolidar els murs i cobertes de l'edifici, dotant-lo de la imatge actual.

La nau central, més ampla i alta que les laterals, actualment està coberta amb una volta de canó. Les naus laterals tenen voltes de quart de cercle. Aquestes no eren les cobertes originals, doncs inicialment el temple va ser concebut amb cobertes de fusta.  La separació entre naus es fa mitjançant arcs formers de mig punt, que es recolzen en pilars rectangulars.

A finals del segle XI o principis del XII es van substituir les cobertes de fusta per les voltes de pedra. Això va obligar a modificar les finestres que hi ha en els murs laterals del temple. Hi havia finestres distribuïdes en dos nivells, unes destinades a il·luminar la nau central i altres per fer el mateix en les laterals. Les primeres van ser reduïdes a la mínima expressió per la construcció de la volta central.

Les que il·luminaven les naus laterals van ser cegades per la construcció d'altars laterals. En la darrera restauració es van tornar a obrir. Aquestes finestres eren de mig punt i doble esqueixada, formades per un arc adovellat resseguit per un arc fet amb petites llosses.

També la construcció de les voltes laterals va comportar el cegament dels dos òculs que hi ha en la façana de llevant, just a sobre dels absis laterals.

També la construcció de la volta de la nau central va comportar la reducció de l'alçada dels murs nord i sud i per tant el frontís del mur oest. En aquest mur encara s'observen fragments de les lesenes que decoraven aquesta façana. Probablement completaven la decoració uns arcs cecs, avui desapareguts en rebaixar l'alçada d'aquest mur.  

Si que s'ha conservat la decoració llombarda de l'absis principal, que està decorat amb parelles d'arcs cecs, separades per lesenes. En cadascun d'aquests espais hi ha una finestra cega. En la part central s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.

La decoració de l'absis principal contrasta amb la sobrietat de les absidioles laterals, que són totalment llisos. Només tenen una finestra en la part central de l'absis.

La porta d'accés, situada en el mur de ponent,  és de factura moderna i substitueix la portalada original.

En el segle XVII, degut al creixement del nucli de població situat a migjorn del temple, es va obrir prop del presbiteri una porta en el mur sud, formada per un arc de mig punt amb grans dovelles. Aquesta porta va ser cegada per construir-ne una de nova en aquest mur prop del campanar. En la darrera restauració es va eliminar aquesta darrera obertura i es va tornar a obrir la del segle XVII. 

A finals del segle XIX es va construir un campanar de torre en l'angle sud-oest.

Ja en el segle XX es va adossar una rectoria en el costat dret de la capçalera.

Procedent d'aquest temple es conserva en el Museu Episcopal de Vic un frontal d'altar policromat, dedicat a Sant Andreu.

Està presidit per un Pantocràtor, al que envolten les imatges del Tetramorf, en aquest cas representat per àngels, si bé cadascun d'ells té el cap en forma de l'animal simbòlic que els representa.

En els extrems es van representar diverses escenes de la vida del sant.  En l'angle superior esquerre es narra l'escena del seu empresonament. Sant Andreu apareix dret subjectat per dos soldats. A la dreta veiem a Egees, que ordena als soldats que l'empresonin dins la fortalesa, on un altre soldat toca el corn.

En l'escena inferior tornem a veure a Egees, responsable de l'empresonament de Sant Andreu, ordena a dos soldats que portin al sant cap al seu suplici. Dues dones escolten el testimoni de fe del sant abans del seu martiri, que com indiquen les dues estrelles de vuit puntes, es va produir per la nit.

En l'angle superior dret es van representar dues escenes. La primera correspon a la Crucifixió de Sant Andreu, tot i que no va ser clavat a la creu, si no lligat, com es pot veure representat amb unes cintes de color vermell. Al costat esquerre veiem a Egees que és atacat per un personatge, mentre que un altre l'estira cap a la condemna eterna. Una inscripció ens aporta les pistes necessàries per interpretar l'escena: Diabolus occidit Egeas, és a dir que el dimoni castiga a Egees pel seu pecat.

Per últim veiem a quatre dones, tres de les quals porten el cap nimbat, mentre que l'altra porta el cap cobert amb una toca. També veiem a dos joves, un a sobre l'altra, el de dalt intentant agafar una cosa. No està clara la interpretació de l'escena. Hi hq diverses especulacions al respecte, però la més creïble podria ser que els dos joves intenten deslligar al sant, que està al seu damunt en l'escena superior, mentre les dones s'ho miren. Tres d'elles anirien nimbades en referència als tres dies que va durar el suplici.

En el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona es conserven els laterals d'altar, amb escenes de l'Antic i del Nou Testament. Aquests dos elements van ser parcialment mutilats per adaptar-los a una predel·la.

En un dels fragments es van representar les escenes del Pecat Original, el prendiment de Jesús i la seva Crucifició, i en el nivell inferior l'entrada de Jesús a Jerusalem Diumenge de Rams.

En l'altra taula es va representar l'Anunciació, la Visitació, el Naixement de Crist, la Matança dels Innocents, tot i que només s'ha conservat un soldat, i l'Epifania. És curiosa la representació del Naixement, amb Jesús en un petit llit, acompanyat pels caps del bou i la mula en l'angle superior esquerre. En el registre inferior trobem a Maria en un llit i a Josep assegut al costat del capçal. Per sobre d'aquest veiem a un àngel.

En l'any 2008, en l'exposició El Romànic i la Mediterrània, realitzada en el Museu Nacional d'Art de Catalunya, es va poder contemplar una altra vegada tot el conjunt complert, després d'alguns segles.

A l'església és pot contemplar una reproducció d'aquest conjunt.