Temple d'origen romànic, però que ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles, el que en fa difícil la seva datació.

Està formada per una única nau capçada a l'est per un absis semicircular, sense cap obertura a l'exterior. Interiorment, com la resta del temple, està decorat amb pintures de factura moderna. Sobre la zona de l'arc triomfal s'alça un campanar de cadireta d'un sol ull.

El temple té actualment dues portes d'accés: una en el mur oest i una en el mur sud. La primera va ser construïda recentment, igual que el porxo que la protegeix. En canvi, la del costat sud, situada prop dels peus de la nau, sembla correspondre a l'època romànica. Està formada per un senzill arc de mig punt amb dovelles irregulars.

Des de 1922 en el Museu Episcopal de Vic es conserva una lipsanoteca procedent d'aquest temple, si bé està garantit que realment aquest fos el seu origen. S'ha arribat a aquesta conclusió després d'estudiar la inscripció de la tapa, on s'indica que contenia relíquies de sants i va ser enterrada sota l'altar de Sant Andreu. A tot el Principat només trobem dos temples dedicats a aquest sant. En el de Sant Andreu del Prat del Campanar es va trobar la lipsanoteca en 1975, i per tant tot sembla indicar que efectivament pertanyia al temple de Sant Andreu de la capital andorrana.