Aragó - Província d'Osca
Castell de Benabarre
(Benabarre, Ribagorça)
42º 16,960'N ; 0º 32,228'E
Els orígens d'aquesta fortificació es remunten a l'època de dominació
islàmica, quan era conegut com Ibn Awar. Es tractava d'un lloc
estratègic i per tant de fortes disputes entre el regne d'Aragó i les tropes
islàmiques. El rei aragonès Ramiro I va conquerir-lo en 1058 i va ordenar la
construcció de noves dependències i defenses per tal de garantir la
seguretat de la frontera, encara inestable.
D'aquesta època són les
muralles perimetrals que defensen la muntanya i que són de secció
rectangular.
Desaparegut l'enemic islàmic, el castell va seguir
desenvolupant un paper important en la defensa de la frontera, en aquest cas
contra els comtats catalans, fins la unificació de les dues corones.
El castell passa a ser residència comtal i es construeix
una església romànica en el seu interior. Algunes de les seves pedres es van
reutilitzar en el segle XIV per construir el nou temple gòtic.
Entre elles destaca un carreu on, malgrat l'erosió,
encara es poden veure alguns elements esculpits, que els estudiosos
relacionen amb un signe del zodíac.
També es poden veure carreus amb marques de picapedrer o
amb un text gravat.
El rei Jaume II va restaurar el comtat de Ribagorça,
atorgant-lo al seu fill l'Infant Pere. La seu del comtat es va situar en
Benabarre. És en aquest moment que es construeix el gran temple dedicat a
Santa María. El comtat va existir fins 1596, quan va ser abolit i incorporat
a la corona per ordre de Felip II.
El que podem observar avui en dia és només el darrer tram
del temple, el que corresponia als peus de la nau.
Per les restes trobades durant les diferents campanyes
d'excavació arqueològica, es pot afirmar que el temple tenia tres trams més
i una capçalera poligonal, sota la qual hi havia una cripta quadrada.
En el que ha sobreviscut del temple podem observar dues
capelles excavades en el mur nord, obertes a la nau mitjançant un arc
apuntat.
La volta és de creueria amb la clau de volta esculpida i
pintada.
En el mur nord, fora del recinte actualment tancat, es conserva una altra
capella lateral.
La porta d'accés es troba en el mur sud. Està formada per arcs apuntats en
gradació, protegits per un guardapols.
La torre de campanar va ser ampliada en construir el temple gòtic.
Té planta quadrada i finestres per a les campanes en els pisos superiors.
Durant la Guerra de Successió, la Guerra de la Independència i les
Guerres Carlistes van convertir el castell en ruïnes.
Posteriorment en el segle XIX es van augmentar l'alçada dels murs i es va
adaptar per a l'ús d'armes de foc lleugeres.
En 1832 es va començar a construir en estil neoclàssic el temple
parroquial en el centre del poble. Després de la Guerra Carlista i amb el
castell força malmès, s'utilitzen part dels carreus del temple per construir
la nova església. També es van traslladar els retaules i l'orgue del cor.
Malauradament aquests van ser destruïts durant la Guerra Civil de
1936.
Les ruïnes de l'església són adaptades com a pavelló militar, dividint-la
de dos pisos, ara eliminats.
|